Image Map

Una ciutat invisible

by Tardor

/
1.
04:13
2.
03:32
3.
03:58
4.
04:21
5.
6.
03:55
7.
03:56
8.
9.
03:22
10.
11.

about

Una ciutat invisible. Com qualsevol i com cap altra. Una ciutat que no existeix, construïda a partir de les il·lusions i les pors, dels anhels i les derrotes de tres persones distintes en tres llocs distints. Un lloc imaginari on hem aconseguit alçar l’edifici malgrat la distància.

Asfalt, ombres, llum, soroll, pols, gent. Esperança. Totes les ciutats són iguals i diferents a l’hora, un ecosistema fàcilment identificable. Brussel·les, París, València. Un triangle de ciutats. Tres realitats que s’assemblen, a pesar dels matisos que les fan úniques. De la sensació d’estar vivint vides completament diferents però descaradament semblants neix el desig de construir una ciutat comú, invisible, que tot i que no pot xafar-se existeix en la mesura en què nosaltres la fem real. L’hem alçat per mantenir-nos a prop. Per convertir tres llocs distants en un únic refugi on trobar-nos.

A la ciutat invisible hi ha un riu on els veïns seuen a esmorzar quan el Sol regala uns graus de més. El metro recorre les seues entranyes i amaga milers d’històries úniques, camuflades en un entorn de rutina. A la superfície, la gent circula sense mirar als ulls els altres vianants. Quan plou tot són paraigües. A l’hora de dinar, els carrers fan olor a menjar. Per les nits, a excés.

Una ciutat invisible és tornar a casa després d’haver passat molt de temps, pot ser massa, vivint paral·lelament a una indret que no existeix, per mantenir viva una il·lusió comú en un lloc on només nosaltres hem tingut accés.

Ara el compartim amb vosaltres.

credits

released November 25, 2014

Tardor
Cesc Domènech, David García, Antonio Hurtado i Àlex Martínez.

Totes les cançons compostes i arranjades per Tardor. Lletres d’Àlex Martínez. Producció, gravació i mescla de Pau Paredes. Enregistrat a ‘Millenia Estudios’ (València) i ‘La Caseta’ (Riba-roja del Túria) entre setembre i octubre de 2014. Masteritzat per Pau Paredes. Disseny de Maria Simó.

Col·laboracions

Pau Paredes: teclats
Francesc Martínez: Cors a ‘Vint-i-set’

Gràcies a París, a Brussel·les i a València. Gràcies a Pau Paredes, María Simó, Carme Laguarda, Tubal Perales, Lluis Òscar García, Salva Alfonso, Robert Fernández, Ignacio Aznar, Guillermo Sanz, Mireia Orts i Mariajo Ribes. A totes les nostres famílies i amics pel suport i la confiança. Gràcies a tots aquells que heu construït la ciutat invisible.

tags

license

all rights reserved

about

Tardor Valencia, Spain

'Una ciutat invisible' (Mésdemil, 2014) representa l'evolució que els components de Tardor han viscut durant l'ultim any de silenci. El grup de la ciutat de València torna amb un disc més conceptual i madur, però sense perdre l'essència que els va destapar com una proposta de present i futur. Amb un membre més a la formació i un so més personal. El grup torna, en tardor, per a quedar-se. ... more

contact / help

Contact Tardor

Streaming and
Download help

Track Name: Sena
On ens ha portat la corrent?
Vam intentar creuar un riu de pedres.
Fem que parega un accident
i no direm per quin motiu vam saltar del tren.

Tot és nou, tot és.
Tot és gran, molt més.
Del laberint vam dibuixar l'eixida:
la ciutat que no ens estima.

No sé quantes hores hem guanyat, sé que augmenta la pressió
cada instant que passa.
Riu-te com si no hagueres tastat encara la decepció,
creuarem la ratlla.
Ja no ens fa cap por no entendre el món.

Creus que algun dia tornarem?
Creus que algú deixarà la llum encesa?
En un instant decidirem.
Tots els camins que hem descartat pengen dels nostres peus.

M’equivocaré?
Saps si encertaré?
Si el laberint mostra la seua eixida
deixarem que tot fluïsca.

No sé quantes hores hem guanyat, sé que augmenta la pressió
cada instant que passa.
Riu-te com si no hagueres tastat encara la decepció,
creuarem la ratlla.
Ja no ens fa cap por no entendre el món.

Deixar-se portar és el més sensat
quan no vols guanyar, només avançar.

Si respirem amb tranquil•litat.
Si arranquem tot el que ens fa mal,
llavors haurem guanyat.
Haurem rentat el fang.
Tot és camí des d’ara.
Tot és camí des d’ara.
El riu ens portarà
al refugi que hem imaginat.
La nostra ciutat.
Track Name: La pols
Dolça, la meua mirada no està trista per tu.
La pols que m’embruta s’amaga baix de la façana.
El retrat que no vull penjar si la casa està acabada.
És la raó per la qual avui no vull alçar la cara.
És eixa veu que no para de repetir:

‘Eh, com ho has fet?
Com has aconseguit oblidar-me?
Eh, com ho has fet?
Com has aconseguit soterrar-me?’

Dolça, tu eres la resposta.
No esperava trobar-te ací, vull eixir de la closca.
La curiositat ens farà arribar al cim.
Eres el somriure que mai s’acaba.
Apaga la ràdio que diu:

‘Eh, com ho has fet?
Com has aconseguit oblidar-me?
Eh, com ho has fet?
Com has aconseguit soterrar-me?’

Eh, com ho has fet?
Com has aconseguit reinventar-me?
Eh, com ho has fet?
Com has aconseguit recuperar-me?
Com has pogut fer real el miracle?
Com has canviat la pols per missatges
que vam llançar per tombar els miratges?
Has alçat el temple on salvar-me.
Track Name: Ontàrio
Si arribem a una nova ciutat
pot ser tot canvie, pot ser ploga igual.
És estimulant.

No he vingut per deixar-me portar.
Tinc les mans de fusta i una guerra dins del cap,
que ningú guanyarà.

Al costat del llac ens hem confessat
que sentim neguit per la intensitat.

Vull viure ací, me’n vaig de matí.
Tots els meus sentits estan descosits.

Cent dofins juguen a l’oceà.
Les contradiccions no esperen un bon final
però sempre estan. Sempre estan.

En aquell mercat m’he sentit en pau.
Tot ple de colors, de llocs per crear.

Vull viure ací, me’n vaig de matí.
Tots els meus sentits estan descosits.
Vull quedar-me ací, me’n vaig de París.
Tots els meus sentits hui s’han fet de nit.

En la sabata del cavall m’he descobert,
no t’oblides d’Ontàrio.
Hi ha una cançó que sona fort, no la conec.
És emoció.
Track Name: Vint-i-set
Hem crescut sense creure que estàvem creixent.
Hem pensat tindre-ho tot i ara no tenim res.
No he dormit massa bé, no sé quina hora és.
Què puc fer quan el meu millor truc no et sorprèn?

Quin dia més estrany.

Tenim la sensació d’haver-ho viscut tot
i queda tant per viure.
Qui té la inspiració per escriure el guió
que havia de fer riure.
Volíem fer un pla seqüència que passara a la posteritat
i a un minut del final ens hem quedat en blanc.

Vull fer-me un regal, la dignitat que meresc.
Cada pas endavant em fa sentir més ple.
I hui celebrarem que hui és un dia més.
Ple de pols, ple de llum, ple de nosaltres.

Bon dia i per molts anys.

Tenim la sensació d’haver-ho viscut tot
i queda tant per viure.
Qui té la inspiració per escriure el guió
que havia de fer riure.
Volíem fer un pla seqüència que passara a la posteritat
i a un minut del final ens hem quedat en blanc.

Saps que el temps són les ferides que tens?
Track Name: Abans no se'ns mengen els lleons
He vingut per dir-te que ací no aguante més.
He trobat els meus fantasmes en els seus carrers.
Un mar de gent m’arrossega al present.
Hi ha un mar de gent que m’arrossega.

Entre tantes feres no sé si sobreviurem.
La jungla moderna també té les seues lleis.
Ara que les coneixem
i sentim les seues dents.

Hem de fugir d’ací abans no se’ns mengen els lleons.
Abans no deixem de ser qui som i oblidem el nostre nom.

Tornem al bressol,
és massa ràpid el món

He intentat salvar-me amb la química i el temps.
Estic nu a terra mentre plouen ganivets.
No podem triar el moment.
Mai és oportú ni convenient.

Hem de fugir d’ací abans no se’ns mengen els lleons.
Abans no deixem de ser qui som i oblidem el nostre nom.
Tornem al bressol,
és massa ràpid el món.

Tornem al bressol.
Track Name: L'excepció
Tens la clau de tot, la tens.
Sent que sóc un tren que espera impacient semàfors en verd.
Vam tindre tant de temps i a l’hora ens quedava tant per fer.
Silenci, res més.

Quan tornem a casa
obriràs la gàbia?

Sé que no som diferents.
Crec que la velocitat ens ha empès, ens ha empès al límit.
Ens vam dir, em vas dir ‘estigues tranquil’.
Vam creure en l’excepció.

Si tornem a casa
sabrem reinventar el color?

Quan tornem a casa
obriràs la gàbia?
Si tornem a casa
sabrem reinventar el color?
Track Name: Triangle
Si perseguim records no trobarem més que ombres.
Correm el risc de no dosificar les forces.
Quan l’estabilitat no cap al nostre conte.
Tot és desordre.

Hem caminat pel foc, hem esquivat les fòbies.
El pou que tinc davant recull moltes històries.
Algunes han caigut, no totes estan mortes.
No les recordes?

Vull sentir que guarde un desig incontrolable.
El poder d’emocionar-me amb el contrallum d’un arbre.
Vull aprendre cada dia.
Creix la idea, l’energia.
Si dubtar és la rutina
el triangle és el gran salt a l’evasió.

Contra la sensació de no arribar al sostre.
El duel que ha començat promet emocions fortes.
Estic cansat de rastrejar tantes respostes.
No hi ha respostes.

Vull sentir que guarde un desig incontrolable.
El poder d’emocionar-me amb el contrallum d’un arbre.
Vull aprendre cada dia.
Creix la idea, l’energia.
Si dubtar és la rutina
el triangle és el gran salt a l’evasió.
Track Name: La cançó de Paul i Joanne
Gira a poc a poc el cap i mira
tot el que hem construït amb els nostres dits.
El fang no és indestructible
però l’hem pastat amb força i amb desig.
Pensa en tot allò que ens envoltava
i ha anat cremant, sense avís, a cada pas.
Hem sobreviscut a la riuada dels grans paranys.

Saps que la clau de les nostres vides
és omplir de tendresa cada gest senzill?
Matarem els monstres que ens dominen
i ens evoquen les derrotes que hem patit.
Sempre he intentat ser el viatge,
mai he volgut ser només l’acompanyant.
Hem aconseguit que l’equipatge tape els forats.

Sempre he sabut que al final no hi ha res transcendental.
Vull que si canvia el compàs em sorprenga ballant al teu costat.
Al cor de la ciutat que ens ha vist passar, que ens ha dit:
‘Saps que la clau de les nostres vides
és omplir de tendresa cada gest senzill?’
Track Name: Energia
Hi ha una estructura de ferro
amb cables d’alta tensió.
Hem alçat sense saber-ho
el pont que ens uneix als dos.

Feia temps que no et veia,
feia temps que et recordava.

Eres energia quan et mous,
eres energia quan et sent a prop, si compartim suor.
Mirades, llums que cremen la foscor.
Eres l’energia que tot ho pot,
la recompensa al nostre esforç.
Mirades, llums i crema la foscor.

Troba el plaer que s’amaga dintre
l’instant que hem enyorat tant
a la ciutat invisible.
M’encanta vore’t vibrar.

Feia temps que no em sentia tant bé,
no recordava que:

Eres energia quan et mous,
eres energia quan et sent a prop, si compartim suor.
Mirades, llums que cremen la foscor.
Eres l’energia que tot ho pot,
la recompensa al nostre esforç.
Mirades, llums i crema la foscor.

Batega en sincronia
l’eufòria que ara compartim.
Batega en sincronia.
Trenquem la melangia.
Ajuda’m a sentir-me viu.
Eres el colp de sort, el foc,
la mort de l’apatia.
El goig d’estar on vull.

Eres energia quan et mous,
eres energia quan et sent a prop, si compartim suor.
Mirades, llums que cremen la foscor.
Eres l’energia que tot ho pot,
la recompensa al nostre esforç.
Mirades, llums i crema la foscor.
Track Name: La conjectura Twombly
Busque espais on reinventar-me,
on crear un nou personatge.
He obert les finestres perquè entrara l’aire.

Crec en els cossos i els cors, no en les fades.
A la motxilla portes massa pes.
Oblidem els últims dies, recordem els primers.

Vull pensar que amb el temps ens perdonarem
a nosaltres mateixos i guanyarem.

El passat és la història que ens contem.
És la història que crèiem haver aprés.
Si deixem de fer cercles avançarem?
El passat és la història que ens contem.

Has pensat quantes nits em furtares?
Si les batalles eren evitables?
La carícia pot fer del naufragi miracle.

La il•lusió no és impermeable.
Crema ràpid com edificis de paper.
No ens hem perdut, només esperem el nostre moment.
No vull que la pols ens faça perdre el temps
quan els meus ulls cremen com solien fer.

El passat és la història que ens contem.
És la història que crèiem haver aprés.
Si deixem de fer cercles avançarem?
El passat és la història que ens contem.

Si deixem de fer cercles avançarem?
El passat és la història que ens contem.
No és més que la història que ens contem.
Track Name: Carta a mi mateix
T’has tornat a enamorar?
Has aprés a dir mentides quan la veritat fa mal?
Dorms encara despullat?
Has aprés a renunciar?

Has trobat la teua llar?
Hem pogut guanyar València com ens vàrem proposar?
Què vora en el mirall
el meu jo d’ací deu anys?

T’has cansat de viatjar?
Has guardat el teu somriure per a dies especials?
Has canviat de pentinat?
Hem picat en el seu ham?

Digues, li has posat Arnau?
Li has donat tota l’estima que ens varen donar?
Creu en poders irracionals
el meu jo d’ací vint anys?

Has deixat de somiar?
On està la bicicleta que ens feia volar?
Has tornat a visitar
la ciutat que ens va canviar?

Què fas per guanyar-te el pa?
Ara baixes la persiana quan la llum t’ha despertat?
En quin planeta viurà
el meu jo d’ací trenta anys?

Creus que vàrem encertar?
Quant de temps fa que tocares uns acords ben afinats?
Qui serà i què pensarà
el meu jo d’ací quaranta anys?